Venia cap aquí pensant que havia de fer un post amb tot el que he de fer els propers dies. Sí, crec que no podré. Avui mateix arribaré cap a les 9 a casa, i he de fer la maleta i tinc una llista de no sé quantes coses a fer. I demà abans de les 9 ja he de ser fora...
Però... però... però... El primer que he fet quan he arribat a sigut mirar una cosa. I ara somric. Perquè sí. Perquè...
Perquè ahir estava tan cansada... però tant! Vaig anar a dormir molt aviat, però... em vaig posar a llegir i em vaig posar a dormir a les... buf, molt tard! I ara no estic gens cansada.
Perquè no m'importen depèn de quines coses. Perquè... perquè crec que per una vegada a la vida em mereixo ser feliç. O no? Bé, ja ho veurem. Però les coses van molt bé. O no? Va, a qui li importa?
Però avui m'he aixecat amb un somriure. Perquè... perquè sí, hombre ya!
dimecres, 5 de desembre del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la 
5 comentaris:
Així que si escric a les 9h, ja faig tard perquè llegeixis el comentari, oi? Llàstima. Bé, no he entès res (per variar), però m'alegro que estiguis tan bé. I bon viatge!
Hola Lluna, quin alegria matianera, me n'alegro. L'únic que et volia dir és que no t'enfadis per les paraules que vaig posar al blog... no pensava pas en tu, sinó que eren una cosa graciosa que havia llegit, però em sembla que tu t'ho has pres com una cosa personal... No és així. Per demés, jo estic molt a favor que tothom llegeixi el que vulgui i el que li agradi, i ja sé que de vegades sóc una pesada predicant, però tu no m'has de fer cas! En fi, ànims.
Una abraçada
Esther
Genial, Lluna . M'alegro que estiguis així! Sempre m'he sentit mol identificada amb els teus posts, però és que, a més a més, últimament sembla que ens anem passant el relleu l'una a l'altra! :-)
Bien!! així m'agrada Lluna, m'encanta aquest post.... i malgrat no entendre massa el perquè ni el significat concret, crec que no fa falta... ja en tenim prou sabent que desprens aquests somriures que s'encomanen!!
una abraçada i que vagi estupendament bé el pont!!!
No, home, XeXu, que és demà, que marxo!!! Avui encara he pogut veure el comentari!!! Però si fas un comentari d'aquí a diguem... una horeta, ja no el veuré fins... diumenge com a mínim!
Tranquil.la, Esther, cap problema.
Gràcies, Isolta! Sí, ens anem passant el relleu, però... jo no tinc el paio del somriure :-) (espero que estiguis més animada).
Sí, iruNa :-) Gràcies per això del pont. A veure si és veritat!!!
Publica un comentari a l'entrada