El primer que he fet ha sigut parar el cotxe, i des de dins el cotxe, fer la foto. Però, abans de parar el cotxe, fins i tot abans de pensar que faria una foto, el que he pensat és "això és un post!"
El ninot està trist, però a mi em fa molta gràcia, i m'ha fet somriure. Quan m'hi acostava, no veia el missatge ni la cara, i de lluny m'ha semblat un ninot simpàtic, i m'he posat a riure jo sola preguntant-me qui havia tingut la idea (que em sembla genial) de fer el ninot.
Llavors he pensat en mi (com no!) Jo sóc la Lluna, la que té ganes de compartir aquest ninot que li ha fet tanta gràcia, i que ha pensat que, malauradament, on més gent el veurà, serà aquí.
Jo sóc la Lluna, i no tinc perquè estar trista per tonteries. Sé que hi ha molta gent que m'ho retrauria, i potser no s'atreviria a dir-ho a viva veu. Però feia dies que una persona m'esquivava, per dir-ho d'alguna manera. Jo intentava parlar-hi, però mai podia. Avui he parlat amb molta gent. Sí, i tant! I... tres cops aquesta persona ha intentat parlar amb mi. I què he fet? Doncs els tres cops li he deixat anar alguna cosa de l'estil de "perdona, ara mateix tinc pressa". Ja passen, aquestes coses.
Jo sóc la Lluna, l'esquerpa. Però l'esquerpa que s'ha adonat que potser no ho és tant. L'esquerpa que ha anat per tocar el cap a una de les meves nenes, quan s'ha adonat que estava a punt de tocar el cap a algú altre que havia confós amb una de les nenes i que hagués quedat bastant malament... Però sóc la Lluna que s'ho pren rient, i demà serà un altre dia!
Sí, sóc jo. I a qui no li agradi, que miri cap a una altra banda. Que a la gent li importa més l'exterior que l'interior? Doncs me n'alegro molt. Perquè a mi m'importa més l'interior que l'exterior, i a qui no em vulgui pel meu exterior, doncs no es mereix que jo vulgui el seu interior! He dit!
Imatge gentilesa de la 
15 comentaris:
Glups! Quina determinació! Veig que t'estan passant coses, no ho entenc massa, però veig que et canvien i t'enforteixen. Crida-ho ben fort això de que ets la Lluna, que si, que hi ha gent que no es mereix la nostra atenció i prou. Qui veu més enllà de l'exterior val la pena. Si no, més val no fer gaire cas a aquesta persona.
A part d'això, mono el ninotet, però més gràcia em fa això de veure alguna cosa curiosa i pensar 'ei, això és un post!'. Em passa tants cops...
ui! Això dels ninotets fets de palla deu ser una invasió! :p
Jo en veig un tot sovint des de fa un parell de setmanes. L'hauré de fotografiar, també. No té res a veure amb la MAT, és clar.
Referent a la teva determinació, em sembla genial! :-)
Ostres Lluna, doncs en ronda un altre d'aquests ninotets contra la MAT que encara és més divertit, està pintat tot de colors i és la canya!!! jeje
M'encanta la Lluna, m'encanta que sigui així i m'encanta aquest post! sí senyora, tens tota la raó del món... i mira, m'has fet pensar que en el fons tenim moltes coses en comú tots nosaltres (els enganxats a la blogosfera)... i és que valorem molt més l'interior que l'exterior ja que els blogs són la viva imatge dels nostres interiors complexes.
una abraçada i a veure si veus el ninotet "toticolori"....
A veure quant em dura la determinació, XeXu... Però t'equivoques: no em passen coses. Segueixo com sempre. Però he deixat de preocupar-me per depèn de quines coses, almenys durant una estona...
Ostres, Isolta, jo no n'havia vist cap, i per això m'ha fet molta gràcia. I bé, ja veurem quant dura la meva determinació...
iruNa, ara m'has deixat ben intrigada!!! No em pots dir on es troba el ninotet aquest? Perquè si he de començar a anar per carreteres fins trobar-lo... Ara, això de que tots els enganxats a la blogosfera valorem més l'interior que l'exterior... permete'm que ho dubti, en depèn de quins casos.
Hola Lluna. M'acavo de fixar que jo també he acabat el meu darrer post amb un "he dit". Ha sigut pura casualitat, però em fa gràcia...
Referent a valorar l'interior, trobo que està ben pensat que la blogosfera es valora més l'interior, crec que té raó... Ara hi ha casos i casos, com tot.
Una abraçada
Clara Esther
ostres quans anys tenen les teves nenes? (si irrellevant,ho sé)
jo en general soc una persona esquerpa..
unpetó
Hahaha!! A veure, si no recordo malament el vaig veure a la variant de Banyoles (carretera que va fins a Girona).
Respecte al teu dubte sobre els blogaires.... tens raó, ho he d'admetre. Però jo em referia al petit cercle dels que anem comentant-nos cada dia, aquesta petita-gran família que sóm. Evidentment que hi ha de tot, com a tot arreu... però amb aquest tipus de blogaires ja no ens hi fem, no trobes?
una abraçada!
(si veig el ninot de colors miraré de fer-li una foto)
Quines coses que teniu per els teus voltants :-P
Com va això bonica??? el peuet que tal???
A veure si puc fer una bona repasada a tot el que has explicat aquests dies que vaig un xic perduda :-(
Petonasos ben grans!!!!
Ostres, m'hi he hagut de fixar per veure les lletres vermelles! (fa tanta estona que estic per aquí que els ulls em faran pampallugues...) Jo n'he vist bastants de pintades contra l'alta tensió, però la veritat és que no són tan originals!
I a favor de la bellesa interior què cal dir? Doncs que no hi ha maquillatges que valguin! Que si una persona és molt guapa però per dins deixa molt que desitjar, mai podràs tapar aquest aspecte i t'hi hauràs de conformar. Ah! Haver-s'hi fixat abans de permetre que la primera impressió visual et captivés!
Per cert, m'estàs fent anar de gairell... A classe de física he calculat el teu camp gravitatori, la distància que et separa de la terra i no sé què més! :P
Per cert, tens una força d'atracció prou considerable! En molts sentits... ;)
he dit ??? ... collons, així m'agrada que sigui categòric !!! ... per cert, la foto ... no tindrà connotacions sexuals, oi ??? ... salut
Jo, com tu, no hauria dubtat ni un moment i hauria baixat a fer la foto!!
Manifestant el malestar i la indignació i reclamar els nostres drets de forma pacífica i enginyosa s'obté més profit i ens encolça la vida a tots.
Ostres, que revolucionària que estava el diumenge a la tarda! :-)
Doncs no sé què dir-te, Clara Esther, hi ha una mica de tot.
Mariona, les meves nenes tenen un rang d'edats molt ampli: des dels 10 als 16. Però les meves nenes no són pas les meves filles (per si t'ho havies pensat).
Ai, iruNa, que encara em faràs anar a Banyoles i tinc poc temps! Però d'acord amb això del petit cercle (sempre que sigui un cercle petit!)
Gràcies Jo Mateixa. El peu millora dia a dia, però avui està... buf, millor no preguntis!
Laia, la carretereta està tota plena de pintades contra l'alta tensió. I al final arriben a molestar i tot. Però aquesta fa gràcia! Ah, i no saps què més has calculat de mi? Molt malament, Laia! Ho has de saber tot, tot i tot! :-) I és clar que tinc força d'atracció! Puc fins i tot amb el mar! ;-)
Ostres, mossèn, ara que ho dius...
Sí, lingüista, un ninot així no es pot deixar escapar!
Exacte, Jesús. Jo no hagués penjat la foto dels no sé quants no a la MAT que he vist. Però aquest... aquest no vaig poder evitar penjar-lo!
Aquest cap de setmana passat, en una carretera de Girona, vaig veure una imatge com la que ens descobries i vaig pensar en tu...
Avui, et trenco el silenci per a comentar-te que t'he deixat una coseta a casa
Espero que no et molesti....
=;)
jeje, hypatia, vés que no fos el mateix :-)
Ara em passaré per casa teva.
Publica un comentari a l'entrada