La revisió - els resultats

El 24 de maig vaig fer una revisió mèdica a la feina. Ja deia jo que hauria d'estar molt malament perquè em trobessin alguna cosa, i si hagués estat molt malament, quan haguessin arribat els resultats, ja estaria morta...

Avui, quan he arribat a la feina, m'he trobat un sobre. I a dintre, els resultats de la revisió mèdica. Han trigat gairebé 4 mesos!


Si t'interessa saber si estic sana...




El problema és que estic preocupada. Sí, preocupada.

Vaig fer la revisió només per l'anàlisi de sang. Que ja podria anar al metge de capçalera i em faria els anàlisis igualment, però no sé per què, els vaig fer.

De la revisió normal, em diuen unes quantes coses. La primera, que tinc estigmatisme. Fa 11 anys que porto ulleres per estigmatisme i miopia. La segona, que m'ha augmentat la graduació de les ulleres. Uau! Això ja ho notava jo sense que ningú m'ho digués, i ho va corroborar l'oculista.

I que em sobren uns quants quilos. Uau! Comptant amb què estic al meu pes màxim de tota la meva vida, no crec que sigui cap secret. Jo intento lluitar contra la genètica, però últimament, en l'últim any, no me'n surto. La genètica em guanya, i encara que el meu pes és bastant inferior que el que em correspondria mirant tota la família del meu pare (a qui m'assemblo moltíssim), sóc conscient que és superior del que hauria de ser. Però carai, que avui una de les que vigilen al gimnàs m'ha vingut a dir que jo no fallava mai, que sempre venia, i que m'hi estava molta estona, que tenia molta força de voluntat. I els meus companys de feina em diuen sempre que he de menjar més. Però en fi, jo faig el que puc.

El problema és que a l'informe diu que he de fer dues coses: dieta de adelgazamiento i que he d'ensenyar l'analítica al metge de capçalera.

I aquí ja m'ha entrat la cagalera. El meu pare és diabètic. Una gran part de la família del meu pare és diabètica. Jo no he tingut mai problemes amb el sucre, però sé que ho he de controlar.

D'altra banda, ma mare ja fa anys que es medica pel colesterol.

He anat directament a la glucosa. 66 mg/dL. L'interval aconsellable és entre 65 i 105. M'he passat tot l'estiu sentint al meu pare valors de 150 en amunt. Quan vegi això, li agafarà alguna cosa. I ja sé que tindré la discusió de sempre: nena, has de menjar més, i no sé quantes coses més. Però coi, si pesés 50 quilos em podria dir alguna cosa, però que de ben alimentada ja ho estic! I sinó, només cal mirar-me...

Però el que em preocupa és el colesterol. 246 mg/dL. I em preocupa perquè no acostumo a menjar coses amb greix, sinó tot el contrari. I també em preocupa perquè conec a poques persones que facin més exercici que jo. I si així tinc aquest colesterol, és que alguna cosa no va bé. I coi, que no puc tenir el colesterol tan alt! Com a mínim, l'HDL és de 75 mg/dL. Això és bo? No en tinc ni idea. L'experta en això és ma mare. Jo mai havia tingut problemes amb el colesterol, mai m'havia sortit alt. Sempre dins dels límits, però aquest 246 sembla que és massa alt. Coi de google, per què m'hauré posat a buscar coses?

També tinc una altra cosa, que ni idea del que és. Diu que tinc nitrits a l'orina. Però jo d'aquestes coses no hi entenc. El google m'ha semblat dir que tinc alguna cosa com una infecció d'orina. Però una infecció d'orina fa 4 mesos, què vols que et digui... A no ser que sigui alguna altra cosa.

Hauré d'anar a veure el meu estimat metge de capçalera, veritat? Almenys des de que sap que dono classes al seu fill és més amable. Però, com a mínim, que se'm miri el colesterol i a veure si he de tornar a fer-me anàlisis. Segurament seria el més sensat, tornar a fer els anàlisis, a veure com estan.

Però coi, jo ja no sé què més he de fer. No puc fer més esport (bé, sí que puc, però també he de treballar, que em passo cada dia una hora al gimnàs) i no puc menjar més sa, que ja ho faig.