Dos llibres-bíblia que vaig treure ahir de la biblioteca. Estat: al cotxe, esperant.
El llibre que vaig començar a l'avió. Estat: aquest vespre l'acabo.
L'endreça dels no sé quants mp3 que tenia a l'ordenador i que estaven tots allà mateix, perquè total tampoc en tinc tants, però llavors no trobava el que volia perquè estaven tots al mateix directori, i sense bon nom. Estat: començada, no crec que arribi al 10%.
La neteja de la bici. Estat: finalitzat.
La feina que volia fer aquest cap de setmana, perquè la setmana que ve serà molt dura i volia avançar, per poder avançar llavors una altra feina i... Estat: la carpeta encara és al cotxe. Prometo fer-ho demà.
El vent a les rodes de la bici. Estat: se n'hi ha pogut posar, però sense massa garanties, perquè no hi havia material adequat...
ITV de la bici. Estat: realitzada. Els frens semblen anar bé. El canvi sembla funcionar. El seient puja i baixa.
La petita prova de com va la bici. Estat: realitzada. Observació 1: falta vent a les rodes. Observació 2: anar amb bici no s'oblida, però frenar si no toques al terra...
Nina vestida perquè la nineta estigui contenta. Estat: realitzat 5 vegades a les últimes 3 hores (crec que la nineta em pren el pèl).
Conte d'abans d'anar a dormir. Estat: explicat. Tres persones a sobre un llit, i dues saltant. El llit ha aguantat. Però això d'anar a dormir...
Iogurt que s'ha quedat a mitges quan han aparegut nens, que en principi haurien d'estar dormint, dient "tinc pipi i caca". Estat: acabat. Bé, crec.
Nens que avui dormen a casa i que ja dormen. Estat: al 50%.
Ganes de continuar mirant les fotos que fa un moment ensenyava a la nineta. Estat: totes. Totes és un estat?
Ganes de mirar els vídeos. Estat: totes.
Ganes de pensar sobre la veu que he sentit, i per què m'ha fet gràcia. Estat: no en tinc. La veu ha de fugir del cervell. Però no tinc prou força de voluntat. Collons, que avui he somrigut prou, però és que després d'això... si no em marxa el somriure de la cara, i no sé per què.
Estat mental: crec que estic de psiquiàtric, directament. Tinc més energia que ahir, però resulta que la tinc perquè... per què la meva energia d'avui va en contra de l'energia d'ahir? I per què el meu cap es posa a pensar en una cosa impossible? I sap que és impossible. Però això no em treu energia i...
Crec que hauria de fer que el 50% restant anés a dormir, acabar les 100 pàgines que em queden del llibre i... intentar dormir sense somiar. O, almenys, sense recordar-ho.
I demà, al psiquiàtric! Vull dir... amb bici...
dissabte, 8 de setembre del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la 
9 comentaris:
Quin anàlisi de la situació, això és el que fan els teus tres ordinadors, oi? mesurar en quin estat està cada procés. Ja veig que comences a semblar una de les màquines, ja és preocupant...
Estic fatal, veritat? Avui volia fer un altre post, resum numèric, del que ha sigut la nit. Per exemple:
Nens despertats per un germà seu quan dormien plàcidament: 2.
I així uns quants...
Però ja veurem si ho faig a la tarda, o si faig algun altre post, o si no en faig cap... Depèn del dia.
Bonica...et faig lloc a Sant Boi?? va nena, que quants més serem més riurem :-P
Guapaaaaa, estas fatal, però m'agrada que estiguis aixi de sonada eh!!! :-P
Petonets ben dolços!!!!!!!!!!
teniu un xip al cervell ??? ... a vore, pitjarem off ... PLOFFF !!!!! ... estat : apagat !!! ... o sigui ... fotut !!! ... salut
A Sant Boi? Ui, no, Salt em queda molt més a prop! ;-) Tot i que... de veritat que estic fatal? Feia molt de temps que no estava tan bé, tant física, com mental, com anímicament. Potser sí, que estic fatal, vist des de fora, però des de dins... És clar que, si estic bé, llavors surten posts d'aquests en què sembla que estigui fatal ;-)
Home, mossèn, que si pitges off llavors perdo tota la gràcia!
Ahhh vale, vale, si estas be perfecte, però jo penso que estas fatal, jejejejejejejeje.
Es broma donaaaaaaaaaaaa!!!! :-P
El problema és que escric així perquè estic perfecta! No sé si m'explico... Aquest seria el meu estat de "estic contenta, i per tant passo del que pensi la gent, i em mostro tal com penso". Però, és clar, llavors es veu que estic fatal :-)
La nineta t'estima i li encanta que juguis amb ella. Aquests moments de joc són preciosos. Guarda'ls bé.
Sí, Jordi, potser per això els escric. Així queden guardats aquí.
Publica un comentari a l'entrada