Avui és el nostre aniversari. Jo en faig 33, i arribo a la majoria d'edat, per fi. La nineta en fa 9. Ja és tota una doneta, encara recordo el primer cop que la vaig veure, tan petita...
Hem preparat una gran festa, com no podria ser de cap més manera. Hem de cel.lebrar que jo arribo a la majoria d'edat i que la nineta tindrà el seu últim aniversari d'una xifra. Vindrà gent de tota la Comarca, faltaria més! Tota la nostra família, els De la Pruna. Però també de totes les famílies que viuen per aquí. Hi ha gent que ja fa una setmana que són al poble, a casa de familiars, esperant la gran festa d'aniversari. I és que no és per menys!
Se'm fa estrany deixar "la vintena". Han estat vint anys de joventut, i ara per fi em faig gran, em converteixo en adulta. Però sé que la nineta aviat arribarà a la vintena, ja només li queden 4 anys, per deixar de ser una nena.
Vull marxar d'aquí. Ja és hora que marxi. Tants anys visquent a casa dels meus pares... però ara que m'he fet adulta, he de marxar, he d'anar per les meves, i abandonar aquesta casa. Però, abans de marxar, he de cel.lebrar el meu aniversari com Eru mana.
Hem preparat moltes coses. Hi haurà un globus perquè hi puguin pujar els nens, cotxes de xoc, muntanyes russes... i acabarem amb focs artificials.
I, un cop hagin acabat els focs artificials, marxaré. Perquè he de fer un llarg camí. Un camí que em portarà molt lluny.
Abans, però, deixaré un petit regal a la nineta. Un regal que vaig guanyar fa molt temps, però que sé que no em pertany a mi. Un regal molt important, del que em costarà desprendre'm, però un gran regal, tot i ser petit...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la 
11 comentaris:
El primer comentari el faig jo. I és per demanar perdó per un post tan dolent. Tinc apatia blocaire. Suposo que ja se'm passarà. Però no podia deixar passar aquest dia tan especial, i no m'ha vingut cap idea al cap per fer una història amb sentit.
Tens "l'anell únic"? Oh! Que el puc veure? Prometo no tocar-lo i molt menys posar-me'l. ;-)
El post és genial, no t'has de disculpar!
Fas anys doncs?? Felicitats!! I no et disculpis! Cadascú escriu el que vol i com li surt. A mi m'agrada molt com escrius, sempre crees el dubte de si ho estàs entenent bé o no.
Un petó bonica.
Només 33? Jo pensava que quan marxessis en tindries uns 111... Escolta, que jo crec que la Nineta és encara jove i no deu tenir els peus massa peluts encara, que jo em puc prestar a guardar el regal fins que creixi... justament estava pensant en fer una visita al meu germà Faramir, que diu que van maldades per allà a la ciutat...
No, Tirai, no tinc l'anell únic :-( En algun moment he estat temptada de comprar-me'n un, però mai ho he fet, i penso que potser ho hauria de fer...
No, Boira, no faig anys. És algú altre, que fa anys. A vegades se me'n va una mica l'olla, però quan vegis la categoria "històries inventades", ja et pots pensar que no hi ha res que sigui cert!
Jeje, XeXu. S'ha d'estar molt malament per escriure el post que vaig escriure, però també s'ha d'estar malament per entendre'l... La veritat és que fa il.lusió que algú entengui les meves anades d'olla.
I sí, vaig estar a punt de dir que en feia 111, però em va semblar excessiu. 33 s'acosta més a la meva edat i... em recorda que encara estic a la vintena :-) A més, el que va assolir la majoria d'edat, al final va marxar, i encara més lluny que el de 111 anys!
La Nineta és molt jove, tens raó. De fet, si jo m'he posat uns quants anys a sobre, també els hi he posat a ella... I no m'intentis enganyar, Boromir! Al teu germà sí que li deixaria. O a l'Aragorn... ;-)
Em sembla que se'm va passar un aniversari. Per si de cas encara val: una rosa groga ... o dues.
És clar, perquè l'Àragorn és més guapo, no et fot, però està agafat, que ho sàpigues! I en Fàramir... ai en Fàramir, al llibre és molt bon nano, però a la pel·li és un mala peça. I el papa té una mala llet... A més, crec que a en Fàramir el posa tonto n'Eowyn, que crec que és neboda d'en Theoden de Rohan...
És clar que t'entenc, bonica, un gran post!
De la pel.lícula, a mi em sembla més guapo en Faramir que l'Aragorn, que ho sàpigues! Tot i que potser millor en Legolas, ja que hi som!
I tens raó amb això del papa d'en Faramir. Però en fi, en Boromir té el mateix papa. I per triar un fill, millor en Faramir...
Sempre havia volgut tenir dos gossos, i posar-los de nom Boromir i Faramir. El Boromir és el millor: l'únic amb misèries i debilitats com cal. D'ell me'n refiaria.
Vaja, ja pensava que feia tard i anava a fotret bronca per no haver apuntat el teu aniversari als Aniversaris Blocaires que tinc fet al Bloc, però ja veig que no, que dissabte no va ser el teu aniversari, bufff, menys mal, em sabria greu haver fet tard a felicitar-te :-)
Petonets dolcets bonica!!!!
Jaja, perdi! Que bo, això dels dos gossos!!!
No, tranquil.la, Jo Mateixa. Era l'aniversari de dos personatges molt especials, no pas el meu.
Publica un comentari a l'entrada