Què vols, per Reis?

Estic farta de contestar a la pregunta. Almenys la fan, però. L'últim cop que em van regalar una cosa sense preguntar em van comprar un estoig tot ple de pintures. Reconec que el regal era bo. I suposo que era car. No tinc ni idea de quant, perquè jo no en compro, d'aquestes coses. Només hi ha un "petit" problema. O gros, depèn de com es miri: jo no m'he pintat en ma vida. No, no és un acudit. No, no m'ho van regalar com una indirecta perquè em pintés. Simplement ho van fer perquè es pensaven que jo em pintava normalment (?) i es creien que era un gran regal, que a mi m'agradaria molt i em faria molt de servei. Comptant que qui m'ho va regalar fa aproximadament 10000 dies que em coneix, significa que aquí hi ha un problema. Un problema de qui m'ho va regalar. O un problema meu. O vés a saber de quines circumstàncies. I no, no ho penso fer servir. I sí, ho canviaré per alguna cosa que almenys utilitzi un cop a la vida.

M'agrada que em regalin llibres. Però la gent és una mica mandrosa. No sé si mandrosa és la paraula. Fa temps ma mare els deia que em regalessin un llibre. Però no sabien què comprar-me. Què se li compra a algú que quan li regalen un best-seller posa cara de pòker? Què se li compra a algú que quan se li regala el llibre que està més a la vista (que sol ser un best-seller) se'l mira i el deixa en un racó, al final d'una pila que sap que no arribarà a acabar mai?

Així que s'arriba al típic "és que és molt difícil regalar-li alguna cosa a l'Estranya". Frase que jo tradueixo per "és que si no li podem regalar un estoig de pintures o coses de les que normalment es regalen a noies de la seva edat, no sabem què regalar-li". Així que jo faig una llista de llibres. Bé, per qui em vulgui regalar un llibre, que tinc un familiar que va dir que no em regalaria mai més un llibre. És que un any tots els meus regals van ser llibres i es va escandalitzar. No sé per què. I no ha volgut tornar-me a regalar cap llibre, malgrat que a mi m'agrada que me'n regalin.

Durant un temps, jo feia una llista de llibres i ma mare donava un nom de llibre a algú i aquesta persona me'l comprava. Fins que un dia vaig demanar un llibre. Un llibre que no era cap cosa excessivament rara. Era, simplement, un llibre que no et trobes en una llibreria petita de poble petit. Un familiar meu va anar a comprar-lo i va anar a una llibreria petita, de poble petit. He de dir que una setmana abans jo havia vist unes quantes còpies del llibre a l'Fnac. Segons li van dir a la llibreria petita, el llibre estava esgotat i no se'n feien més edicions. Cara de pòker per part meva. "Mira, ja te'l comprarem, anirem a l'hipercor de Girona i segur que el trobem". A la setmana següent vaig anar a l'hipercor. El llibre estava a les lleixes. No me'l vaig comprar, perquè la meva familiar ja me'l compraria. Fa un any i mig. Encara espero el llibre. Segons la meva parenta, molt espavilada ella, a l'hipercor de Girona no n'hi havia cap exemplar i el van demanar i es veu que enlloc constava que n'hi hagués cap. Em pregunto si val la pena que continui esperant que la meva familiar me'l compri algun dia...

Ara el que fa ma mare és comprar ella els llibres. Els compra. Els embolica. Guarda el tiquet. I quan algú li demana què vull, ella els dóna el llibre i el tiquet i rep els diners a canvi. La persona que m'ha de regalar el llibre ni es preocupa de preguntar quin llibre em regala. Per què hauria de fer-ho? Simplement ma mare els va amb una llista de llibres de diferents preus i ells escullen el del preu que creuen que em mereixo. Els llibres que no trobin "comprador" seran el regal de reis dels meus pares.

Quan arriba el dia de reis, jo ja sé quin llibre serà, només pel pes i per la grandària. És divertit veure com la persona que me'l regala es mira el llibre mentre jo l'obro. Com observa a veure si veu el títol.

- T'agrada?
- Sí.
I em pregunto si sap quin llibre és. Si sap si és una novel.la o un altre tipus de llibre.

- M'ha costat molt de trobar!
Cara de pòker. Faig veure que no vaig veure aquell paquet a casa fa dies o que ma mare no em va dir que havia comprat el llibre que acabo d'obrir, mentre penso "quina cara que tens!" He de dir, en defensa de la meva família, que això només ho fa una persona. La mateixa que no va trobar el llibre famós. La resta no tenen tanta cara.

- Què t'han portat els reis?
Li ensenyo els llibres.
- Suposo que t'agraden, veritat?
Un somriure.
- De què van?
Gràcies! Gràcies per escoltar-me. Gràcies per no mirar-me amb cara rara quan t'explico alguna cosa del llibre. Llàstima que aquest any no podràs.