- Hola.
- Hola. Ostres, feia temps que no apareixies per aquí.
- Sí, però ja saps que jo sempre hi sóc.
- Sí, ja ho sé. Sempre aquí, vigilant-me...
- No serà tant.
- I... a què has vingut?
- Ho saps molt bé.
- Ah, sí?
- I tant!
- Doncs ara no hi caic.
- No hi caus o no hi vols caure?
- Crec que no hi vull caure.
- Què faràs?
- Què vols dir, que què faré?
- Per què li has dit que sí?
- Per què no hauria d'haver-ho fet?
- Perquè no vols?
- No ho sé, què vull.
- ...
- No, ho dic de veritat, no ho sé, què vull.
- N'estàs segura?
- Sí.
- Però...
- Però res, és que no ho sé. Bé, tinc clar que hi ha una cosa que no vull.
- Aleshores, si no la vols, per què has dit que sí?
- Perquè sóc idiota?
- No em serveix la resposta. Per què has dit que sí?
- Perquè sóc idiota :-)
- No és una cosa que te l'hagis de prendre en broma.
- I com me l'he de prendre, si no me la prenc en broma?
- Seriosament?
- I com vols que m'ho prengui seriosament? Si m'ho prengués seriosament... va, és igual.
- No és igual. Digues.
- Si m'ho prengués seriosament seria molt trist.
- Però fent bromes dolentes no serà menys trist.
- Almenys somriuré.
- Ja m'has canviat de tema. Encara no m'has dit per què has dit que sí.
- No ho sé.
- ...
- D'acord, sí que ho sé.
- ...
- Em sento culpable.
- Per què?
- ...
- Per què no m'ho vols dir?
- Perquè em diràs que no m'hi he de sentir.
- I aleshores, per què t'hi sents, si saps que no t'hi has de sentir?
- No ho sé.
- I què faràs?
- No ho sé.
- No havies decidit que diries que no?
- Sí.
- Aleshores?
- No ho sé.
- ...
- D'acord, sí que ho sé. No és el que vull. No em convenç gens ni mica. Però és la meva única opció.
- La teva única opció? Si que ens posem tràgics!
- No, no volia dir això. Però ja m'entens.
- Massa que t'entenc.
- ...
- I per què no lluites pel que realment vols?
- No sé, el que vull.
- Canvio la pregunta: per què no lluites per una cosa en la que sí que creus? Per què no lluites per una cosa que, almenys en un principi, sí que et convenç?
- Perquè la batalla ja la tinc perduda abans de començar.
- Com ho saps?
- Ho sé.
- No pots saber-ho.
- Però m'ho puc imaginar.
- Però imaginant-ho no sabràs mai la veritat.
- Ho sé.
- Aleshores, per què no ho intentes?
- Perquè em bloquejo.
- Et bloqueges?
- Sí, el meu cap deixa de funcionar i sóc incapaç d'intentar-ho.
- Segur que si creus en tu mateixa, pots.
- No ho crec.
- Només cal intentar-ho.
- Però no depèn de mi.
- Depèn de tu el fet d'intentar-ho amb totes les teves forces.
- Però...
- I intentar-ho amb totes les forces és creure que ho aconseguiràs.
- Però tinc molt clar que no tinc cap possibilitat.
- Si creus que no en tens cap, segur que no en tens cap. Si confies en tu, segurament ho aconseguiràs.
- No ho crec.
- Aquest és el primer pas per no aconseguir-ho.
- Bé, doncs ja que no ho aconseguiré...
- Saps que no és el que vols.
- Ho sé.
- Saps que no volies dir que sí.
- Ho sé.
- Aleshores, per què ho has fet?
- No ho sé.
- Sí que ho saps.
- Potser sí.
- I ara què faràs?
- No ho sé.
- No ho saps?
- No.
- Segur?
- Quan arribi el moment, veuré què faig.
- I no hi aniràs ja amb una decisió presa?
- No. És que no sé què vull.
- Jo crec que sí.
- Bé, i si ho sé, quina importància té?
- Això ho has de decidir tu.