El meu regal de Reis... i encara no és dia 6

Des que no sóc la més petita de la família, cada any he acompanyat els nens a veure la cavalcada de Reis. Sí, els tocaria als seus pares. I sí, els seus pares també hi eren. Però ells m'agafaven de la mà i anaven amb mi a buscar els caramels. Entre altres coses, perquè els seus pares tenien vergonya d'acompanyar-los.

Ahir vaig fer una cosa que no havia d'haver fet. Algú va trucar a casa dient que un dels nens plorava i que estava sol a casa. Jo vaig anar fins a casa seva i vaig entrar. La porta estava oberta i vaig entrar cridant el nom del nen. La mare era a casa i el nen plorava perquè la mare l'havia castigat. La mare es va enfadar.

Aquest any els nens han desaparegut a l'hora que han passat els Reis pel meu poble. Els seus pares els han agafat mitja hora abans de que passessin i han marxat amb el cotxe. He anat a veure els Reis sola, per veure si els trobava allà. Quan he vist que no venien, he tornat cap a casa. Han anat a veure els Reis a algun altre lloc. Cosa molt estranya, donat que els Reis d'aquí passen al costat de casa.

Això, junt amb què m'he trobat amb la seva mare a fora a casa i m'ha girat la cara han sigut el meu primer regal de Reis.

Torno a casa després d'haver anat sola a veure els Reis. I busco en un calaix una cosa que em fa falta. Trobo unes fotos. Unes fotos d'un viatge que vaig fer. Les miro. Fins que arribo a la última. Encara no sé com no l'he tirat, aquella foto. Si cada cop que la veig m'enfado. M'estan donant un premi. Jo ocupo bona part de la foto, però es veu al fons la gent com veu que m'entreguen el premi. No es veu massa gent. Només 3 persones. Dues miren. Una altra està sola i gira la cara amb una expressió de fàstic que és molt característica. Una persona a qui només he vist fer aquesta cara de fàstic amb la gent que li cau molt malament. I representa que aquesta persona no és amiga meva, però que ens portem bé.

Segon regal de reis. Qui em manava obrir el calaix?

I ara ve l'estona pitjor. L'estona en la que he d'anar amb gent que tira a matar. Vull que sigui dilluns que ve ja d'una vegada!