Existeixen, realment, els Reis?

Han passat dos dies des de Reis. Jo vaig escriure dues cartes. En una demanava valor i saviesa, bàsicament. No sé si m'ho han portat. El valor el necessitaré properament. Sempre en necessito. Sé què vull, sé què vull dir, però no m'atreveixo. No vull fer nosa. No vull molestar a ningú. No vull fer les coses malament. Però, un cop la decisió està presa, millor agafar el toro per les banyes (odio la frase feta, algú en sap alguna d'equivalent?) i fer-ho bé. Donar la cara. Fer servir aquest valor que tots portem a dintre perquè que a vegades costa tant de fer sortir.

A la segona carta als Reis hi demanava altres coses: un mòbil nou, un cotxe nou, diners... I no, no em van portar res de tot això, però crec que m'han fet cas.

Avui he ressucitat el meu mòbil, que feia dos dies que estava sense bateria i m'havia oblidat d'ell. L'he hagut de buscar i m'ha costat trobar-lo. Però finalment l'he trobat. Apagat. Sense bateria.

Quan l'he posat a carregar, he sentit com apareixia un missatge. He pensat: "mira, algú de la timofònica que em vol oferir alguna cosa". Quan he vist qui l'enviava, m'he dit a mi mateixa: "recorda: vés amb compte amb el que demanes, que es podria complir". Una veu del passat. Una veu que no vull sentir. Una decisió presa ja fa molt de temps. Un "no deixaré que em facis sentir com si fos una merda". Un "jo valc més que això". Un "m'està pujant la mosca al nas". Un... ostres, un altre missatge! Aquest segur que és de la timofònica... No, mira, tinc una trucada perduda. Conec el número. Truco. Parlo.

Un somriure. Avui ningú em podrà treure el somriure. Ni tan sols el missatge anterior, que ja està oblidat. Res em pot treure el somriure que ara tinc. Res.

Crec que els Reis em van fer cas. Han d'haver sigut els Reis. En un dia, dos lliçons: sí, et donarem el que vols, però vés amb compte amb el que et demanes. Ara només falta la part de l'ordenador. Però em sembla que aquesta part l'hauré de forçar jo a que digui alguna cosa. Tot i que no m'agrada molestar. Però... tant li fa. Un cop presa la decisió, cal valor, i això segur que els Reis també m'ho van portar. Que jo he sigut molt bona :-)

PD: Intentaré no tornar a escriure tres posts en un dia. No és massa sa...