Arribo al meu lloc de treball. Mentre hi arribo, em ve a la memòria una cançó. No diré que anava cantant, perquè dubto que ningú m'hagués sentit. La cançó té uns quants anys. 15? Potser més. Ho podria buscar, però em fa mandra.
M'assec a la cadira i penso que estaria bé que la cançó sonés a la radio en algun moment del dia. Però no em faig il.lusions. Segur que no la sentiré en tot el dia.
Agafo la radio. Li dóno a l'scan i... el primer que sento són les primeres notes de la cançó que estava "cantant" mentre anava cap al meu lloc.
Com se m'ha pogut acudir durant la resta del dia que avui era un mal dia?
Torno a casa. Quan arribo allà on no hi ha enllumenat públic, descobreixo que avui hi ha lluna plena, o gairebé. M'encanta. Ni tan sols he començat a veure la llum de la lluna entre els arbres que torno a sentir la cançó.
Com se m'ha pogut acudir durant la resta del dia que avui era un mal dia?
dimecres, 11 de gener del 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la 
2 comentaris:
Jo també he tingut dies així... qui sap.. potser d'això en podem dir felicitat...
Un blog prou interesant i estrany.. et recomano el d'uns xicots de "casa" meva, de Lleida, www.sincomentarios.net
Gràcies per compartir el teu món!
Gràcies, anònim.
Publica un comentari a l'entrada