diumenge, 12 de novembre del 2006

Paper i llapis

Quan era petita, sempre escrivia amb paper i llapis. Després vaig canviar el llapis pel bolígraf. Però m'encanta escriure amb llapis. No, amb llapis de mines no. Amb llapis dels de tota la vida.

La vida m'ha portat a no escriure gairebé mai sobre paper. Tot es fa a través d'ordenador. Jo em resisteixo i faig coses sobre paper, però sempre en boli.

Aquesta tarda he recuperat el paper i el llapis. He estat fent uns apunts amb paper i boli. Sí, coses que no em demana ningú, coses que no es necessiten per res, però que jo apunto, les guardo en un arxivador, i sé que són allà el dia que les necessiti.

Si aquella mestra que tenia quan era petita, que em va fer fer tants quaderns de cal.ligrafia, veiés que ara no faig servir mai la meva bona lletra... i que quan la faig servir, faig coses amb brut, i no escric bé...

Però avui no. Avui he fet servir aquella lletra de quan era petita. Aquella lletra que em permet escriure en paper quadriculat i fer servir totes les files. Encara recordo el mestre de cinquè: "Lluna, t'he dit mil vegades que escriguis una fila sí, una fila no! Deixa d'escriure a totes les fileres de quadres, que t'hi deixaràs la vista!"

Però ara no tinc cap mestre ni professor que em digui que no ho puc fer. I si la meva lletra dóna per escriure a cada fila, jo escric a cada fila. I em faig uns apunts perfectes. Bé, perfectes per mi. Apunts amb moltes coses, que diuen moltes coses innecessàries. Però jo sempre he sigut així: ho he escrit tot molt ben explicat, fins al detall, encara que sàpiga que he de tenir un problema molt gran de memòria per no recordar el més bàsic.

Però, sobretot, els apunts són tot el que es vulgui, menys esquemàtics. Si es busca alguna cosa, s'ha de llegir tot, ni que sigui per sobre. Res d'allò de veure el paper i tot esquemàtic. Mai n'he sabut. Ni de fer les coses esquemàtiques, ni de deixar cap tipus de marge. Però, encara que en sabés, tampoc ho faria. Mai he sabut llegir esquemes. Suposo que perquè tampoc mai n'he sabut fer. Jo sempre ho he hagut de posar tot molt ben explicat, amb moltes paraules. I és que si algun dia, per casualitat, algú em passava un esquema d'algun tema... jo el passava "a net", i hi posava tot el de l'esquema... però ben explicat!

I el llapis? Ai, el llapis! És que m'encanta, a part de posar-hi totes les explicacions que poso... posar-hi comentaris en llapis. Això sí, un llapis dels de tota la vida. Amb la punta ben feta. I a escriure!