Borde o dolça?

Vinc de ca la Laia, on parlava dels petits detalls i no he pogut resistir la temptació de fer un Ooooooooooooooohhhhhhhhhhhhhhh ben fet. El detall de la capseta de xocolata m'ha fet somriure, i m'ha fet pensar.

Fa dies que estic una mica borde. Sí, i què? Segurament ho hagi sigut tota la meva vida, de borde.

A mi mai ningú m'ha regalat una capseta de xocolata. Però no he pogut evitar pensar en algú que em regalava altres coses: em regalava problemes. Cada dia venia amb algun problema diferent. I què feia jo?

Sí, jo em dedicava a fer de persona esquerpa. Suposo que no, que no era borde. Només esquerpa. Com sempre.

Amb els anys he descobert que m'he tornat més borde. Però la gent em segueix dient que sóc bona persona. I jo que els vull portar la contrària. Em poso borde i acabo... Bé, millor no dic com acabo.

He entrat aquí. Estava decidida. Post borde. Em volia carregar algú. Em volia carregar alguna tradició. Em volia... em volia posar a escriure, però he vist el post de la Laia.

Ai, ja l'hem fotut.

I ara, què sóc? Ara sóc més dolça que la capsa de xocolata que li ha regalat l'amic a la Laia. I jo vull, eh! Jo vull ser borde. Vull carregar-me... què era el que em volia carregar?

Intento pensar en alguna cosa que em faci enfadar. Que em faci enfadar molt.

Però no puc. Ja no tinc xocolata al cap. No! Hi tinc problemes. Però problemes dels que em fan somriure.

- Mira què he trobat!
- Eh?
- A que no saps resoldre això?
- Va, deixa'm estar!
- Sí, mira, dibuixo això aquí, allò allà i... has de trobar quant val això!
- Coi, per què me l'expliques????????????
- :-)
- Ho saps, que ara no pararé fins trobar la solució, no?
- :-)
- I a sobre se'n fot. Va, deixa'm en pau, coi!

24 hores més tard:

- A que aquest no el saps resoldre?
- Para ja!
- Sí, mira, que és molt bo.
- Serà boníssim, però jo passo.
- Doncs mira, has de fer ...

Per què somric? Que jo vull ser borde, carai! M'agrada la Llum borde. Jo...

Jo estic fatal del cap. Mare meva!