Medicaments

Ja fa temps que hi ha dues paraules que em posen malalta: paracetamol i ibuprofeno. Sí, no em curen, em posen malalta.

El primer cop que les vaig sentir va ser ja fa uns anys, quan vaig acabar a urgències amb un episodi de mal de panxa. Els símptomes eren els mateixos que els d'un atac d'apendicitis, però no em van trobar res. Bé, sí que em van trobar: m'havia vingut la regla feia unes hores, i la doctora d'urgències em va renyar per no haver-me pres res pel dolor. Encara recordo les seves paraules: "No estem a l'Edat Mitjana, no has de sentir dolor. Pren-te un paracetamol cada 8 hores cada cop que tinguis la regla! I vés al ginecòleg perquè et miri que no tinguis alguna altra cosa". I així ho vaig fer. El ginecòleg em va dir que alternés el paracetamol amb l'ibuprofeno, cada 8 hores. Un cop un, un cop l'altre. Al cap d'uns mesos vaig canviar de ginecòleg, i em va dir: "Paracetamol? Ui, no. Per la regla, ibuprofeno. Cada 8 hores. Cada cop que tinguis la regla".

Des de llavors, cada cop que vaig al metge per alguna cosa menor, tinc moltes possibilitats de sortir-ne amb una recepta o bé d'un, o bé de l'altre. O bé de tots dos alternats. I em sembla que el fet que me'n receptin un o l'altre depèn del metge... i del dia que tingui el metge. El resum, però, és que he acabat deixant d'anar al metge per les coses petites (si hi ha alguna cosa diferent hi segueixo anat, eh!). Total, ja sé què em receptaran.

Però ja fa temps que vaig deixar de prendre'm aquests dos medicaments, a no ser que em trobi molt malament. De fet, estem al mes de maig i diria que en tot aquest any no m'he pres cap de les pastilles miraculoses. Van bé per tot: pel dolor de regla, pels refredats, per la febre, pel dolor d'articulacions, pel mal de cap, per quan t'has donat un cop i se t'ha inflat alguna part del cos... em deixo alguna cosa? Segur que sí. Semblen els anuncis de tampons de quan jo era joveneta (pots nedar, pots muntar a cavall, pots fer el que vulguis!)

Fent números a l'engròs, si fes cas als metges, em prendria algun dels dos medicaments cada cop que tinc la regla (posem-hi 12 setmanes l'any?), cada cop que em refredo (posem-hi 2-3 setmanes l'any?), cada cop que tinc algun problema muscular (últimament 1-2 cops l'any)... segur que arribo a les 17 setmanes a l'any (una tercera part dels dies). Realment és necessari que, si no tinc cap malaltia, em mediqui el 33% dels dies?

Aquesta va ser una reflexió que ja feia temps que se'm repetia al cap, fins que vaig tenir un episodi de mals de panxa. És un tema recurrent a la meva família materna (almenys entre les dones). Totes arriba un moment en què comencen a tenir problemes de digestió. I apa, el metge em va dir que em prengués almax durant una setmana. Cada dia, després de dinar i després de sopar, em prenia el sobret i estava millor... fins que va passar la setmana i vaig descobrir que, a la que no em prenia el sobre, estava molt pitjor del que havia estat abans de començar a prendre'm l'almax. Aquí van saltar totes les alarmes. Tinc problemes digestius, sí, però són tan greus com perquè de la nit al dia hagi de començar a prendre'm un medicament dos cops al dia, cada dia, per sempre més? Si és que ni tan sols em van dir què tenia! Només que prengués almax. I vaig deixar de prendre almax. Encara tinc la caixa a mitges a casa, i si algun dia estic molt malament, n'agafo un sobre. Però no he arribat a acabar la caixa que vaig començar al principi.

I no, no m'he passat a l'altra banda. Les paraules acupuntura, homeopatia, flors de Bach... també em posen malalta. Els medicaments són importants, però crec que en prenem més dels que hauríem de prendre. Qui no coneix ningú amb problemes de colesterol que, com que es pren la pastilla, llavors menja el que li ve de gust, encara que sigui perjudicial per ell? No es podria prendre una pastilla amb menys medicament si mengés millor? Qui no coneix ningú que, a la mínima que li fa mal la punta del dit del peu, ja es pren alguna cosa? Jo em nego a prendre un medicament, així perquè sí. Ho sento. Si estic malalta, ja em prendré el que calgui, però no penso anar prenent medicaments cada dos per tres sense estar-ho.

Ara, quan tinc la regla, faig el que feien les iaies (si em veiés la doctora que em va agafar a urgències em tornaria a dir que no estem a l'Edat Mitjana, però m'és igual). Em prenc una barreja de camamilla amb altres herbes. La veritat és que una cosa calenta ve més de gust que una pastilla, i pel que sigui, fa molt que no he hagut de tornar a urgències. Quan em refredo, també em prenc una barreja d'herbes (aquest cop diferent), i no he trobat diferència en el temps de recuperació ni en la qualitat de vida dels dies que estic refredada. I quan tinc males digestions... bé, no en tinc massa. Preventivament, 2-3 dies a la setmana després de sopar, em prenc fonoll (com el que em donava la meva mare quan era petita) barrejat amb anís estrellat i vaig bé. Crec que això i no prendre gaires ibuprofenos ha fet meravelles a la meva panxa.

I a què ve tot això? Doncs que, com moltes altres coses, la gent es posa en una banda o a la contrària i la defensen aferrissadament. I si els portes la contrària, et volen convertir a la seva facció, sobretot si tens una posició que no és oposada (i per tant, pots anar allà on ells són). Al meu entorn tinc gent dels dos grups, i ahir vaig tenir converses amb la gent dels dos:

En la primera conversa, algú em va dir que no prenia mai res de medicaments. Que des que es fa acupuntura i pren homeopatia, no ha tornat al metge. I que es troba genial. Que tots prenem massa medicaments i que no n'hauríem de prendre. Ho sento, però no. No hi estic gens d'acord. Hem de prendre medicaments quan fa falta. No estem a l'Edat Mitjana! :-D

La segona conversa va ser del tot diferent. Algú em deia que jo no prenia mai medicaments, i que això no era normal. Que si tenia alguna molèstia m'havia de prendre un paracetamol o un ibuprofeno. Però no em va saber contestar ni quin dels dos, ni per què.

I a on quedem els del mig? Els que creiem en la medicina, però no volem prendre medicaments quan no és necessari?