Sisè sentit

 Han passat sis anys, i m'ha anat bé allunyada del món dels blogs. No tinc intenció de tornar. He canviat. Per dins, i per fora (acabo de fer un somriure amb el "per fora", però això potser serà un altre post, d'aquí a 6 anys més...)

 La vida sovint és diferent de com la veu la gent que t'envolta. En el meu cas, potser és millor, o potser és pitjor. Però he estat preocupada amb determinades coses, durant molt de temps. Em segueixen preocupant. Però des de fa uns mesos que he recuperat el meu "sisè sentit". I des d'ahir que sé que, o escric això, o rebento.

  La cosa va començar fa uns mesos (bé, de fet va començar l'estiu de l'any passat). Com sempre, tinc la mala costum d'escoltar (i recordar-me del que em diuen). I vaig escoltar com algú deia una cosa. Unes setmanes més tard, gairebé per casualitat, vaig sentir com algú deia el mateix. La cara em va canviar de cop. Des d'aquell moment, vaig entendre moltes coses, i mentre va passant el temps, les dues persones implicades van deixant anar trossos d'informació. Al principi creia que eren imaginacions meves, però... no! No ho eren! I, cada cop ho veig més clar. I cada cop somric. Perquè el meu secret és que sé el seu secret. Però no saben que el sé :-) (crec que he perdut la manera d'explicar-me i tot!) Però somric. I sovint penso que no he perdut aquell punt que em feia tenir el sisè sentit.

  El segon episodi va passar fa un parell de mesos. Vaig sortir a caminar, i un cotxe em va pitar. Eren una mare i una filla, que viuen a prop. Les vaig veure un parell de segons, mentre el cotxe se n'anava. Em va venir un pensament al cap: "La filla està embarassada". L'endemà em vaig trobar a la mare pel carrer. La mare me la trobo sovint, i la filla viu en una altra banda, però com que li havia fet classes particulars, sempre li pregunto què fa la seva filla. "Ah, està embarassada. Encara no se li nota res, però ja està de 2 mesos!" Per poc m'ennuego.

  Una mica abans d'aquest episodi em vaig trobar amb una amiga que viu mitjanament lluny, i amb la que ens veiem un cop l'any o així. Va venir amb la seva filla, i a casa hi havia la meva parella. La vaig veure, i també vaig pensar que estava embarassada. No li vaig dir res, perquè hi havia la nena i vaig pensar que potser la nena no sabia res... Ella no va dir res, jo no vaig dir res. Ahir m'arriba un Whatsapp: està embarassada. Callo o xerro? Com que hi ha confiança, li pregunto si quan va venir estava embarassada. Em diu que no. I llavors em diu que sí, però que encara no ho sabia.

  No sóc una persona d'anar pel carrer i pensar que la gent està embarassada. En l'últim any, només m'ha avisat el sisè sentit en aquests dos casos. I he fet ple.

  Així que res. Sis anys després i segueixo conservant el sisè sentit. I llegeixo l'últim post i penso que això no li arriba ni a la sola de la sabata. Veig el porquet groc i somric. Fa tants anys! Rellegeixo el post i em segueixo sentint mala persona. Ara potser més que llavors. No espero que ningú em cregui, però no havia entrat en aquest compte (ni en el bloc) en els sis anys (i tinc 462 mails, que deuen ser tots spam).

  I res, no torno. Però potser (i només potser) el deixo accessible per tornar a escriure alguna cosa quan estigui a punt de rebentar!