Arribo a casa i em trobo un sms. L'sms deia, entre altres coses, que si m'havia marejat, perquè ens hem passat tot el dia amb el que fa.
Marejat?
Després de veure l'sms me n'he adonat que sí, que ens hem passat tot el dia fent les seves coses. Però... és que m'ha encantat.
Recordo quan em va dir que es dedicava a això. Ho recordo com si fos avui mateix. I no fa pas gaire. Vaig somriure. I crec que ho vaig començar a veure clar. Molt clar.
I avui ens hem passat el matí intentant arreglar les destrosses que jo vaig fer intentant fer el que fa ell, ara fa més d'un any. Com em podia marejar? Com em podia marejar que ho mirés tot, que intentés veure què anava bé i què malament, i que ho comprovés tot? No, si a mi m'encantava i m'ha encantat ajudar-lo.
I després davant de l'ordenador. Em feia gràcia quan feia cares estranyes sense adonar-se'n. Però després he anat jo. I, ara que hi penso... ui... dec haver fet unes cares...
Ha sigut un dia genial. Tot dedicat a les seves coses, però no per això menys genial. Com em pot haver marejat? Si és que a mi també m'agraden, aquestes coses!
divendres, 10 d’abril del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imatge gentilesa de la 
2 comentaris:
Uau... compenetració 100% :-) Això li has de dir, perquè potser se sent culpable per haver estat tot el dia ocupats amb les seves aficions, i ell potser no acaba de saber que al cap i a la fi també són teves, que també t'agrada :-)
M'encanta el post. Publiques poc, però cada escrit transpira una alegria que m'agrada molt :-)
Moltes gràcies, Laia!
Sí que ho sap, sí. El que passa que no es vol fer pesat, perquè ell en sap molt més, el que passa és que... doncs això. Que em va explicant coses, i cada cop m'agrada més la seva afició. I des del cap de setmana passat, crec que encara més :-D
Publica un comentari a l'entrada