Per què em costa tant?

Estic treballant. Espero una trucada. Sempre truca a la mateixa hora. Per què m'he recordat ara de l'anunci de la Coca-cola? Ah, sí, perquè l'hora és dos quarts de dotze. Ahir em va dir que vindria, però no m'ho vaig creure.

Així que avui, quan a les 12 menys 10 he sentit que m'arribava un sms, ja sabia de qui venia i què hi deia exactament. No m'he aixecat a mirar-ho. Total, per què?

Al cap d'una estona he anat a mirar-ho i era el que em pensava. Però llavors... llavors se m'ha acudit de fer "neteja".

Aquest vespre ho he comprovat. Al meu mòbil hi havia telèfons que no faré servir mai. I al meu correu, hi havia adreces que guardo, però tampoc faré servir mai.

De què em serveixen el telèfon i el mail de la Rita? Vam anar juntes a l'institut. Érem amigues, però ella es va quedar aquí a estudiar i jo vaig marxar. Quan ella va marxar, jo vaig tornar. Un dia ens vam trobar al tren i em va dir que li donés el telèfon i el mail, que un dia quedaríem per anar a dinar juntes. Vam quedar un dia. Plovia. La vaig estar esperant una bona estona sota la pluja. Molta estona. La vaig trucar no sé quantes vegades al mòbil. I no va aparèixer. Quan vaig arribar a casa, li vaig enviar un mail, per si li passava alguna cosa. Tres dies més tard, em va contestar: un mail de dues línies dient que s'havia oblidat del dinar, que feia 3 dies que no mirava ni el mail ni el mòbil, i que ja em trucaria. Comptant que això va passar fa... 5 anys? em sembla que puc esperar asseguda a que em truqui. I jo tampoc la trucaré. Segurament, si la truqués, no sabria ni qui sóc. Però tot i així, el seu número de mòbil seguia a la meva agenda, i la seva adreça de mail també. I tot i saber que no les faré servir mai, doncs m'ha costat el.liminar-les. Perquè sempre hi ha aquell: i si algun dia els necessito? Però no. Sé que no els necessitaré mai, perquè sé que tampoc hi hauria resposta.

I podria parlar d'altra gent, que estaven aquí i que, com la Rita, sé que no trucaré mai, sé que no els enviaré mai cap mail, sé que...

Però, tot i així, tot i saber que estan allà i que mai els faré servir, em resisteixo a esborrar-los. Per què? Si cada cop que els veig penso que no sé què faig jo amb el telèfon de no sé qui o el mail de no sé qui més. Si no deuen saber ni que existeixo.

Tot i així, han quedat alguns telèfons al mòbil i algunes adreces al mail que sé que no faré servir mai, però que continuen allà, per recordar-me que m'he allunyat tant de depèn de quina gent, que no hi ha ni tan sols un hola de tant en tant. Però, tot i així, em resisteixo a esborrar-los. Per si de cas. Per un si de cas que sé que no arribarà.

Per què em costa tant acabar de fer el pas i esborrar-los definitivament? Si, de fet, sé que, donat el cas, ni tan sols tenint el número de telèfon trucaria? Perquè, és clar, ni saben qui sóc jo!