dijous, 3 d’agost del 2006

Pyrgus i Henry

Pyrgus està destinat a ser l'Emperador Porpra. Però és un Elf de la Llum adolescent i es revel.la contra el seu pare, així que fuig del palau i es dedica a viure com si fos un elf normal.

A Pyrgus li agraden molt els animals i un dia es posa en perill per voler salvar l'animal d'un Elf de la Nit (els dolents, vaja) i acabava perseguit pels dolents en una fàbrica que fabriquen cola d'enganxar. Allà descobreix que, per fer una bona cola, els elfs de la Nit cada dia maten un gatet, perquè van descobrir que, si feien la cola amb un gatet, aquesta enganxava molt més.

No sap com, acaba a les golfes d'un dels propietaris de la fàbrica. El propietari invoca el rei dels dimonis, i aquest li demana Pyrgus com a sacrifici.

Pyrgus aconsegueix escapolir-se del propietari de la fàbrica, però el seu pare l'envia al Món Anàleg (o sigui al nostre). Només que algú ha sabotejat el portal, de forma que Pyrgus es converteix en un ésser petit (de la mida d'una papallona) i amb ales. A més, en comptes d'anar a parar on havia d'anar a parar, va a parar al jardí d'un vell obsessionat amb els extraterrestres. Per si no fos poc, al món dels elfs no saben on l'han enviat, però saben que algú li ha injectat un verí. Si no li donen l'antídot molt aviat, Pyrgus morirà.

Henry viu al nostre món. La seva vida li sembla perfecta, fins que un matí el seu pare li diu que la seva mare s'ha embolicat amb la seva secretària. Aquell mateix matí, va a treballar a casa d'un home gran, a qui li fa la feina de casa, i es troba com el gat intenta menjar-se una cosa que sembla una papallona...

I què més? Doncs que ha sigut interessant llegir un llibre traduit al valencià. I que no penso dir res més del llibre, no fos cas que algú el llegís i li espatllés el final...

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Explicar el final d'un llibre pot ben costar una amistat!

Anònim ha dit...

Realment és una història original... i per mi, que no sóc lector de literatura fantàstica, prou envitricollada. Però m'has fet agafar curiositat...

Una abraçada

Spock

Anònim ha dit...

I tant, Dessmond, i tant!

Anònim ha dit...

Ui, jo en llegeixo molta, de literatura fantàstica. Però sí, aquesta història és bastant original, malgrat que té molts elements que es troben en altres històries, ha sigut original en molts aspectes. Tot i que una mica infantil en alguns llocs...