Estàs en un globus

- Ei, Estranya, una pregunta.

Em giro. Aquesta veu... Ostres, quin honor! Però si sap el meu nom. I, ara, a més de saber el meu nom, em dirigeix la paraula. Què passa aquí?

- Digues.

Em fa una pregunta. Una pregunta que tothom sap contestar. Una pregunta que té una resposta clara. Per què em fa aquesta pregunta? No pot ser que no sàpiga la resposta.

- Eh...

Li contesto el que tothom sap. Se'm mira.

- No, si això ja ho sé.

Estàs en un globus (1)

- El que volia saber no era això, que fins aquí ja hi arribo.

Estàs en un globus.

- Ah!

M'he de pensar la resposta. No la sé, però si penso dos segons, la trobaré.

Estàs en un globus.

Tot i que si penso tonteries segur que no la trobo.

- Eh... Un moment que ara t'ho dic.

- És igual, tinc una altra pregunta.

Com sigui com la d'abans, m'agafa algo.

- Digues.

Em fa la pregunta.

- Eh...

Abans no es pensi que sóc definitivament idiota l'envio a una altra persona, que li pot contestar les preguntes sense massa problema.

Escolta, i per què m'ha preguntat a mi? Podria haver anat a preguntar directament a qui l'he enviat. I per què ara em torna a dirigir la paraula? En fi, és igual.

- Gràcies, Estranya.

- De res.

I mai més ben dit.

- Estàs en un globus.

- Com?

- Ah, no res...

Però ets idiota o què? Com has dit això del globus en veu alta? Si l'últim cop que vas intentar fer-li una brometa es va enfadar. I això que aquell dia te n'estaves rient de tu mateixa. Però, és clar, com que tothom es pensa que ets sèria, el dia que fas una broma ningú s'ho espera i no s'ho prenen com una broma. Vés que no es torni a enfadar.




(1) Típic acudit, que he sentit de 10000 maneres diferents. Per exemple, aquesta: Un noi va en globus a la deriva, no sap on és, i quan ja està arribant al terra li pregunta des del globus a un que passa:

-On sóc?
-Estàs en un globus.
-Tu ets informàtic, veritat? (He sentit com a mínim 3 variants de professions, que cadascú trii la que més li agradi)
-Sí. Com ho has sabut?
-Perquè m'has donat una informació que és certa, que ja sabia, i que no em serveix de res.
-I tu ets usuari, no?
-Doncs sí. Com ho saps?
-Doncs perquè ara estàs tan perdut com abans, però et penses que jo en tinc la culpa.