Què fas?

- Hola!

- Hola!

- Què fas?

- Estic escrivint.

- Ets escriptora?

- Ui, no! Les lletres no han estat mai lo meu.

- És un treball per classe?

- Ui, no! Vaig deixar d'estudiar ja fa uns quants anys.

- Que fas feina?

- No, n'hauria d'estar fent, però no em facis de consciència, ja la faré més tard.

- Llavors, què escrius?

- Un post per una bitàcola.

- Ahh...

- Per què fas aquesta cara?

- No, és que no et veig escrivint en una bitàcola.

- Ah, no?

- Doncs no. I sobre què escrius?

- No sé, sobre la vida.

- La teva vida?

- No, la vida en general. Bé... no ens enganyem, la vida en general i la meva en particular.

- Ahh... I què en treus, de fer-ho?

- No ho sé, explico el que em passa pel cap.

- Però... tu ets molt vegonyosa, no? I ho poses aquí, de forma que ho pugui veure tothom?

- Bé, sí, tampoc hi poso massa detalls de la meva vida.

- Ja... i perquè no ho escrius al teu ordenador i que ningú ho llegeixi? Així podràs donar més detalls.

- És que la gent entra i comenta el que he escrit.

- Qui entra?

- No ho sé. Gent que no conec.

- I escoltes el que et diuen?

- Sí. Per què no?

- Que no tens amics?

- Sí.

- I per què no demanes consell als teus amics, en comptes de demanar-lo a gent anònima?

- (...)

- No contestes?

- Estic pensant.

- I hi ha molta gent que comenti el que escrius?

- Bé, de fet, no.

- Ahh... Així que ho escrius aquí esperant que algú et doni la teva opinió. I et serveix?

- Tampoc he posat temes compromesos com perquè em servís.

- Ahh... Així ho fas per passar el temps?

- Sí.

- I per què no passes el temps amb els teus amics, amb els de veritat?

- Bueno... a vegades em fa mandra.

- Si sempre et fan mandra les coses, al final perdràs els amics.

- Tens raó...