Por?

Fa uns anys, la gent de per aquí amb criatures petites, a vegades els diumenges a la tarda, o els dissabtes, o quan fos, se n'anava fins a l'aeroport, a veure avions.

Això era abans de que aparegués el senyor Ryanair, i abans de que l'aparcament fos de pagament, i abans...

En aquella època es veia enlairar-se o aterrar un avió cada molta estona, però hi havia espai, els nens corrien, i quan veien un avió, es posaven molt contents.

Ara d'avions se'n veuen. Però... o pagues pàrquing, o et quedes molt lluny... o hi vas amb algú que sap on va.

Avui he vist uns quants avions. Però un... un m'ha cridat l'atenció.

Anava a enlairar-se. Ha agafat velocitat. Estava a la pista i l'he vist agafar velocitat com tots els altres.

Abans que jo me n'adonés, algú m'ha dit: "Està frenant!" i llavors ho he vist.

L'avió ha frenat. Li ha costat, però ha frenat. Ha donat mitja volta. Ha recorregut la pista en sentit contrari... i al moment s'ha tornat a posar en posició per enlairar-se.

I ha tornat a agafar la pista, ha tornat a agafar velocitat, i aquest cop sí, aquest cop s'ha enlairat.

I jo he pensat en veu alta.

Quina por, no? Quina por trobar-te en un avió, anar a enlairar-te, i veure com l'avió frena. Veure com dóna mitja volta. I veure com, sense fer cap tipus de reparació, l'avió torna a intentar enlairar-se.

Només de pensar-hi... quina por!