A vegades sembla que els camins no et porten allà on tu vols. O potser et porten a llocs que no pensaves que et portarien. Agafes un camí i dius: "Mira, vaig cap allà". Però resulta que t'allunya d'on volies anar i t'acosta... t'acosta no sé pas on.
"D'aquí a 10 minuts", m'acaben de dir. Fa cinc minuts, d'això.
Acabo de mirar el rellotge. Ja pensava que feia un quart d'hora o així... i només feia 5 minuts!
En fi, aviat (espero) passaran els 5 minuts :-)
Hipòtesi: de vegades quan agafes un camí que sempre t'ha portat a un lloc (diga-li èquits) i acabes en un altre lloc (diga-li atxe), no és que el camí hagi canviat. Igual és que has canviat tu...(?)
ResponEliminaDoncs no ho sé, Zinc, no ho sé.
ResponEliminaHan complert passats els cinc minuts , no?
ResponEliminala percepció del temps és enganyosa i em temo que la de l'espai també
ResponEliminala percepció del temps és enganyosa i em temo que la de l'espai també
ResponEliminaI tant, Dan. Faltaria més :-) Tot i que no van ser cinc minuts, sinó 10.
ResponEliminaAixò, mateix, mery cherry. Va ser un post rapidíssim, però per aquí anava la cosa. Cadascú veu el temps d'una forma diferent, i segons com, 5 minuts poden ser més llargs que una hora i mitja.