tag:blogger.com,1999:blog-1884543034438764975.post7912461719401920674..comments2023-07-13T15:33:37.733+02:00Comments on La Llum groga: Guanyar, guanyar i guanyar...Llumhttp://www.blogger.com/profile/15752560098040619186noreply@blogger.comBlogger11125tag:blogger.com,1999:blog-1884543034438764975.post-35238689166672556222007-06-17T20:24:00.000+02:002007-06-17T20:24:00.000+02:00Wau! Lluna ets genial! :-)Wau! <b> Lluna </b> ets genial! :-)Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1884543034438764975.post-48559272604430497722007-06-17T21:18:00.000+02:002007-06-17T21:18:00.000+02:00No creguis, Tirai, segurament ho vaig fer per això...No creguis, Tirai, segurament ho vaig fer per això de la pressió, per això d'anar a divertir-me, sense importar si es guanyava o es perdia (i volent cel.lebrar cada petita victòria!)Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1884543034438764975.post-29769109605373773872007-06-17T23:19:00.000+02:002007-06-17T23:19:00.000+02:00Et dono la raó en unes coses i en altres no. Segur...Et dono la raó en unes coses i en altres no. Segurament estàs tant acostumada a guanyar que ara prefereixes altres coses, crec que és una evolució normal. Jo no puc amagar que sóc un competidor nat, així que sempre vaig a guanyar. Ara bé, apuntar-se al cavall guanyador no té cap mena de mèrit, a mi m'agrada guanyar amb el meu equip, sigui al que sigui, però amb els meus. I si som els pitjors en alguna cosa, doncs a esforçar-se per millorar, fins que poguem estar al nivell. De guanyar no em cansaria, tota victòria és especial, i no perquè la tinguis amb un equip de perdedors és millor, més sorprenent potser, però no necessariament millor (a menys que la teva vida sigui una pel·lícula americana de dissabte a la tarda...).<br><br>Abans que em perdeu el poc respecte que em teniu, i que em tatxeu de nazi, diré que si m'agrada guanyar és pel plaer de competir, però assumeixo les derrotes amb naturalitat, i sé felicitar els vencedors, perquè generalment s'ho mereixen.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1884543034438764975.post-69707687427787070242007-06-17T23:52:00.000+02:002007-06-17T23:52:00.000+02:00Brillant! Una filosofia tipo Carn de banqueta que ...Brillant! Una filosofia tipo <i>Carn de banqueta</i> que m'encanta!<br><br>Felicitats i... Visca els perdedors!!!!Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1884543034438764975.post-57530743032726889162007-06-18T09:43:00.000+02:002007-06-18T09:43:00.000+02:00Ai, Lluna, l'irresistible (encara que estigui mitj...Ai, Lluna, l'irresistible (encara que estigui mitja vida amagat) encant del perdedorisme...<br><br>No he pogut resistir sortir de la closca, aquest post és brillantíssim.<br><br>I és que les úniques batalles que valen la pena, són les que s'han de perdre --sobretot si saps que les podries guanyar.<br><br>Uf, molt bo.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1884543034438764975.post-13155356983348307312007-06-18T19:50:00.000+02:002007-06-18T19:50:00.000+02:00Potser té raó en xexu en el fet que estàs massa ac...Potser té raó en xexu en el fet que estàs massa acostumada a guanyar. Potser seria el moment de buscar altres reptes?...Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1884543034438764975.post-89617516128663112012007-06-18T20:18:00.000+02:002007-06-18T20:18:00.000+02:00Així m'agrada, que em porteu la contrària!XeXu, le...Així m'agrada, que em porteu la contrària!<br><br>XeXu, lem, jo no he dit que estigui acostumada a guanyar, no fotem! A vegades guanyo i a vegades perdo.<br><br>XeXu, jo fa temps (no sé si ja eres per aquí) vaig fer un post en el que deia que sempre volia guanyar, ni que fos al parxís. Al post també ho dic. I, un cop estic competint, faig el que sigui per guanyar... sempre que estigui dins la legalitat. Una de les coses del post era aquesta, el joc brut, l'intentar guanyar de qualsevol manera, que quan jugues només per divertir-te, no val la pena (i quan és una competició oficial, tampoc, però almenys té més lògica).<br><br>Jo tinc un equip. Però ahir el meu equip no va respondre i em vaig quedar sola. Però jo volia ser-hi, així que vaig buscar equip. Si hagués dit que sí al primer equip, no és que m'apuntés al cavall guanyador, és que jo, d'una forma o una altra, feia que aquell equip fos millor. Però no era el que jo volia. Em vaig apuntar a un equip que havia de quedar últim, amb diferència, i vam quedar just a la meitat. El nen no va ser l'únic que va fer un comentari respecte a la meva decisió d'anar amb un equip en teoria més fluix. En un moment vaig sentir que algú deia el meu nom, vaig parar l'orella, i eren dos que parlaven de l'equip en què jo hi formava part. L'un va dir que ens guanyarien molt fàcilment, sense problemes. I llavors l'altre li va contestar que anessin amb compte, que jo estava infiltrada a l'equip. Però l'equip que m'ho va proposar ja va quedar a dalt de tot, sense necessitat que jo hi fos. I jo vaig agrair estar en un altre equip i riure moltíssim.<br><br> XeXu, la meva vida no és una pel.lícula de diumenge a la tarda. Però guanyar quan ets el favorit, sobretot en depèn de quines competicions, és quasi com una obligació. Tota la pressió és per tu. Guanyar quan és l'altre que és favorit... dóna una satisfacció que no dóna guanyar quan en principi ets favorit. Fa vint anys que competeixo, i en un cas se sent una sensació com d'alleujament, per haver aconseguit fer el que tocava, i en l'altre la satisfacció és tan gran, que sembla una cosa totalment diferent.<br><br>Buf, i després del comentari-post, què us he de dir, Zinc i perdedor? Heu dit el mateix que jo, però en poques paraules. I és que jo, si ho puc escollir, sempre prefereixo ser dels teòricament febles: tot el que s'aconsegueixi serà un gran triomf, i si es perd, no passa res...<br><br>Lem, jo no vull altres reptes. Vull els meus. Però vull divertir-me, com ho faig quan em dedico a jugar amb l'equip perdedor.<br><br>Ara com perquè el blogger no m'accepti un comentari tan llarg...Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1884543034438764975.post-6893346704897498752007-06-20T15:49:00.000+02:002007-06-20T15:49:00.000+02:00Realment, has escollit un pseudònim que fa per tu....Realment, has escollit un pseudònim que fa per tu. M'encanta la filosofia que hi apliques. I gràcies per fer feliç aquest nen. Un petó.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1884543034438764975.post-88074927931725181002007-06-20T19:44:00.000+02:002007-06-20T19:44:00.000+02:00Doncs ara no he entès això del pseudònim...Només p...Doncs ara no he entès això del pseudònim...<br><br>Només per veure la cara del nen, ja valia la pena inventar-se el trofeu!Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1884543034438764975.post-18337959373363590992007-06-21T17:16:00.000+02:002007-06-21T17:16:00.000+02:00Dona, em refereixo a "Lluna". Suposo que no deu se...Dona, em refereixo a "Lluna". Suposo que no deu ser el teu nom real, no? Trobo que fa per tu perquè un xic somniadora i idealista sí que ets, dic jo.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1884543034438764975.post-81836580032673369222007-06-21T18:26:00.000+02:002007-06-21T18:26:00.000+02:00No, és clar que no em dic Lluna :-)Només un xic, d...No, és clar que no em dic Lluna :-)<br><br>Només un xic, de somiadora i idealista? Quasi que jo diria un molt. Segurament, un massa.Anonymousnoreply@blogger.com