tag:blogger.com,1999:blog-1884543034438764975.post5427882818402609140..comments2023-07-13T15:33:37.733+02:00Comments on La Llum groga: Qüestió de confiançaLlumhttp://www.blogger.com/profile/15752560098040619186noreply@blogger.comBlogger9125tag:blogger.com,1999:blog-1884543034438764975.post-27111343519426158662005-08-30T14:58:00.000+02:002005-08-30T14:58:00.000+02:00Hi havia una vegada un vell lama, molt vell, molt ...Hi havia una vegada un vell lama, molt vell, molt vell que en el decurs d'una incursió violenta de l'exèrcit xinès va haver de fugir del santuari que era casa seva per salvar la pell.<br><br>Uns mesos més tard, quan tothom el donava per mort, va arribar a un poblet perdut, molt, molt lluny d'on havia fugit.<br><br>Allà, els vilatans, sorpresos per la gran gesta aconseguida pel vell monjo li van demanar com s'ho havia fet per recòrrer una distància tan llarga amb els seus anys.<br><br>El monjo va respondre: "No ho sé. Només vaig fer primer un pas, després en vaig fer un altre, i un altre...i fins aquí"Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1884543034438764975.post-84197824819379781322005-08-30T15:02:00.000+02:002005-08-30T15:02:00.000+02:00Ah! i no facis MAI cas del que diu la "gent".Són c...Ah! i no facis MAI cas del que diu la "gent".<br><br>Són com les dependentes de les botigues de roba. <br><br>Mai et diuen que estàs gras/grassa.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1884543034438764975.post-52239388255884468992005-08-30T17:53:00.000+02:002005-08-30T17:53:00.000+02:00no et pots arribar a imaginar com arribo a entendr...no et pots arribar a imaginar com arribo a entendre cada paraula que poses en els teus posts...cada dia miro si has escrit algo nou...perquè em sento indentificada en TOT el que escrius...i m'animo...potser és de tontes, però m'anima saber que no sóc la única persona al món que sent aquesta mena de sensacions auto-destructives. Jo ja fa uns anys que lluito per tenir confiança en mi mateixa...i no hi ha manera...crec massa que sóc poca cosa i que no valc...i dia rere dia penso: va, avui, avui ho faràs bé, avui no et sentiras observada, avui no seràs petosa, avui no pensaras que la gent se'n riu de tu....però em costa canviar... Saps què extranya? que segur que algun dia podrem deixar enrrere aquestes sensacions d'inferioritat...segur! pq en el fons sóm fantàstiques ;) un petonet i no deixis d'escriure oks? d'una altre extranya....Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1884543034438764975.post-91748967587978808252005-08-30T18:11:00.000+02:002005-08-30T18:11:00.000+02:00No és, estrictament, una qüestió d'autonfiança a p...No és, estrictament, una qüestió d'autonfiança a partir dels altres, estranya, és qüestió que et trobis tu mateixa sense que l'entorn et destorbi. El teu mirall ets tu, no el que et sembla que veuen els altres en tu i de tu o el que diuen i pensen o sembla que diuen o pensen. És una qüestió d'autoconeixement i d'acceptació i això sovint triga a arribar... però no hi ha més.<br>Què t'he de dir, si ja ho saps i, a més, parlar de tot això en un comentari sense diàleg és pràcticament inútil.<br>Afegeixo un detall que pots generalitzar a altres situacions semblants en què t'hagis trobat: la teva profe de gimnàstica no era del tot bona si no va aconseguir que acabessis saltant el potro.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1884543034438764975.post-2131837892385820422005-08-30T19:13:00.000+02:002005-08-30T19:13:00.000+02:00L'autoconfianza es consegueix pensant que si que p...L'autoconfianza es consegueix pensant que si que pots i tu diu un que a necesitat molt d'aixo i que cada dia (encara ho fa) es mira al mirall i diu "Endevant"!! ets el millor ni "jefes" ni ningu tu pots ...i aixo que hi han dies que estic "fatal"en tots els sentits fisica i moralment ..<br>un peto i endevantAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1884543034438764975.post-89027700354936184712005-08-30T20:25:00.000+02:002005-08-30T20:25:00.000+02:00Ostres! Quants comentaris!No tenia intenció d'escr...Ostres! Quants comentaris!<br><br>No tenia intenció d'escriure en uns quants dies, però un mail em va fer canviar d'opinió. Em deia que havia de començar a estimar-me a mi mateixa. I sé que hi ha algú que quan ho llegeixi no podrà evitar fer brometa sobre la frase anterior. I el fet que m'adoni de la brometa, vol dir que les coses ja han millorat, encara que només sigui una miqueta. La cosa és difícil amb la poca autoconfiança que tinc, però tot es pot intentar.<br><br>elquemaietvaigdir, la història del lama és maca. El problema és que s'ha de saber fer un pas, i un altre, i un altre. I jo no faig mai cas a les dependentes de les botigues de roba, sobretot si em diuen que no estic grassa!<br><br>anònima 1, moltes gràcies. Només sento que et sentis identificada amb el que escric. Això em sembla que no és massa bo per tu. Però en fi, com diuen per allà les espanyes, "mal de muchos, consuelo de tontos". Potser algun dia podrem deixar aquesta sensació d'inseguretat enrere, però en el meu cas ho veig una mica difícil. Potser avui veig les coses més negres del que les hauria de veure, però el meu entorn tampoc m'ajuda massa a que augmenti el meu nivell d'autoconfiança, més aviat el contrari.<br><br>pere, la meva profe de gimnàs era un desastre. Portava anys fent el mateix a molta gent. Sempre deia el mateix: "Si no fas això, et suspenc". No va aconseguir que saltés el potro. Però m'és igual. Tampoc és important no saber-lo saltar.<br><br>anònim 2, encara que faci això que dius, no m'ho crec. Jo puc dir que sóc la millor, però interiorment segueixo pensant que no.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1884543034438764975.post-49481141048294382322005-08-30T23:04:00.000+02:002005-08-30T23:04:00.000+02:00Mira, no estàs sola. Jo tampoc he saltat mai al po...Mira, no estàs sola. Jo tampoc he saltat mai al potro. Ni ho he intentat. Tampoc m' atrevia a saltar-lo quan el potro era algú ajupit, encara que això últim ho vaig superar. Un dia, el profe de sardanes ens va fer saltar al potro. Qui saltava, es col·locava ajupit per a que el saltessin, i així successivament. Jo no saltava, simplement passava pel costat. I el profe feia durar l' activitat durant minuts i minuts i estavem tots rebentats. Aleshors, la gent, enfadada, va començar a saltar al potro però a molta velocitat. I jo m' hi vaig apuntar. I estava tan enfadat i amb tantes ganes de que acabés aquella tortura que... ¡¡¡vaig acabar saltant perfectament!!! Ni jo m' ho podia creure... xDDAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1884543034438764975.post-2993541858810568592005-08-31T01:41:00.000+02:002005-08-31T01:41:00.000+02:00vinga noieta!!! l'altre dia el cel estava ple de n...vinga noieta!!! l'altre dia el cel estava ple de núvols d'aquells blancs, esponjosos, d'aquelles que t'agradaria tocar, i asseuret-hi una estoneta, d'aquelles que semblen de mentida, ja que rere seu s'amaga un cel blavíssim casi impertinent... t'enrecordes d'aquest cel... abans d'ahir crec que era així... doncs recorda'l ara... paam ... ho estàs fent oi? doncs a disfrutar :)Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1884543034438764975.post-20975072889927086952005-08-31T11:59:00.000+02:002005-08-31T11:59:00.000+02:00Esteve, jo ni tan sols he aconseguit saltar mai a ...Esteve, jo ni tan sols he aconseguit saltar mai a una persona ajupida. En fi, tampoc és una cosa que necessiti. <br><br>Gràcies imma! Veig que tu tampoc estàs massa animada. Així que ànims a tu també!Anonymousnoreply@blogger.com