tag:blogger.com,1999:blog-1884543034438764975.post5409027653921370670..comments2023-07-13T15:33:37.733+02:00Comments on La Llum groga: Una versió dels fetsLlumhttp://www.blogger.com/profile/15752560098040619186noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-1884543034438764975.post-57043102860153808822006-02-19T09:00:00.000+01:002006-02-19T09:00:00.000+01:00Jo el mòbil sempre el tinc engegat (excepte quan a...Jo el mòbil sempre el tinc engegat (excepte quan apago el llum per dormir), tot i que mai em truca ningú. Serà perquè tinc pocs amics que em donin la tabarra, serà perquè si el tinc és perquè faig servir força el cotxe i em tranquilitza saber que tinc un telèfon al costat per si de cas.<br><br>Llum, jo soc d'aquestes persones que a vegades contesto una hora més tard al messenger, perquè faig com tu al mòbil, simplement, no el tinc al costat i no sé que intente comunicar amb mi.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1884543034438764975.post-26395449491138777922006-02-19T10:01:00.000+01:002006-02-19T10:01:00.000+01:00A tampoc em truquen gaire, i sempre acostumo anar ...A tampoc em truquen gaire, i sempre acostumo anar al darrera de la gent... a vegades penso que potser hauria de canviar d'actitut.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1884543034438764975.post-52221305464421342452006-02-19T16:46:00.000+01:002006-02-19T16:46:00.000+01:00Nú, crec que aquest no és el cas que estic parlant...Nú, crec que aquest no és el cas que estic parlant jo. Parlo d'una persona que a la que li ve bé, has de córrer al seu darrere, però que quan no li dóna la gana, doncs resulta que no existeixes. Això sí, quan li dóna la gana ha de ser ja, no pot planificar les coses amb més de 2 hores d'antel.lació. Doncs ja s'ho farà.<br><br>Jo el mòbil me'l vaig comprar perquè anava molt amb tren i la renfe em solia deixar tirada. Ara pràcticament sempre està al cotxe. Només el porto perquè anant per aquests boscos de prop de casa em sento més segura si porto el mòbil.<br><br>Això de canviar d'actitud ho has de decidir tu, solarist. Però si vols un consell... Jo si no vaig a darrere de la gent, la gent s'oblida de mi. És bastant trist, sobretot quan veig que durant alguns dies no he pogut donar senyals de vida i la gent simplement s'ha oblidat que existeixo. Si jo no anés a darrere de la gent, encara estaria més solitària que ara. A vegades m'enfado amb mi mateixa i dic que ja em diran alguna cosa, que no penso tornar a fer cap més pas per parlar amb algú o per quedar amb algú. Perquè el pas sempre el faig jo. Però llavors veig que pot passar molt de temps i ningú es recorda de mi. Llavors em deprimeixo. Perquè sé que només si jo faig el pas podré parlar o quedar amb qui sigui. I llavors començo a pensar que si total tampoc en tenen ganes, perquè sinó dirien alguna cosa... No sé si és millor viure en la ignorància, anar al darrere de la gent sense preguntar-se si realment volen saber alguna cosa de tu o saber la veritat. En fi, que m'enrotllo massa, com sempre.<br><br>I això de no trucar gaire és relatiu. Segur que si ho comparessis amb mi pensaries que et truquen moltíssim. A no ser que et truquin menys d'un cop al mes...Anonymousnoreply@blogger.com